Biologia

Un ecosistema es un sistema natural que está formado por un conjunto de organismos vivos (biocenosis) y el medio físico donde se relacionan (biotopo). Un ecosistema es una unidad compuesta de organismos interdependientes que comparten el mismo hábitat. Los ecosistemas suelen formar una serie de cadenas que muestran la interdependencia de los organismos dentro del sistema.

 -

El conjunt d'organismes pelàgics que neden activament rep el nom de nècton. La majoria són peixos, però també hi trobem cefalòpodes (com els calamars) i cetacis (com els dofins i les balenes).

Una gran part de les espècies del nècton són nerítiques, és a dir, viuen a les aigües que cobreixen la plataforma continental, però també n'hi ha d'oceàniques, que habiten sobre els talussos continentals i les planes abissals.

El nècton pot viure a profunditats molt diverses, però les especiès que habiten els tres medis principals són diferents: l'epipelàgic, que va des de la superfície del mar fins als 200 m; el mesopelàgic, que comprèn des dels 200 fins als 1.000 m, i el batipelàgic, per sota dels 1.000 m.

La majoria part del nècton és epipelàgic, perqué aquesta zona és la més il·luminada, la més càlida i la que té més abundància de fitoplàncton i zooplàcton.
Entre els peixos epipelàgics hi ha una sèrie d'especiès de mida petita i de vida curta, amb un gran capacitat de reproducció i que s'alimenten de plàncton, que aconsegueixen retenir l'aigua que agafen per la boca per mitjà d'uns dispositius especials de filtració.

La sardina i el seitó, que s'agrupen formant grans bancs, son exemples d'aquest tipus de peixos, entre els quals també es poden incloure el sorell i el verat, quan són joves. El peix més gros que s'alimenta de plàncton és el tauró de pelegrí, que pot fer més de 10 m de logitud i és completament inofensiu.

Un segon grup de peixos del nècton de epipelàgic està format per espècies de més grandària, caracteritzats per perfils de gran perfecció hidrodinàmica, temperatures corporals, proporció elevada de teixit muscular, bufetes, natatòries ben desenvolupades i cues de gran mobilitat i velocitat. Les tonyines, els peixos espasa i els bonítols són exemples d'aquest segon grup de peixos.

Als medis mesopelàgic i batipelàgic el menjar és escàs i la llum ja no hi arriba. Hi habiten peixos més petites, amb òrgans sensorials molt desenvolupats, coloracions fosques i òrgans lluminosos que tenen una funció no gaire ben coneguda. Entre aquests peixos es troben els que s'alimenten de zooplàcnton i també els depredadors d'altres peixos.

Peix espasa

Tonyina

Els Organismes que viuen als fons marins reben el nom de bentónics.N´hi ha
que son fixos,dáltres efectuen desplaçaments curts i tambe n´ hi ha que són ca-
paços de recórrer distáncies grans.És freqüent que els organismes que d´adults
són bentónics tinguin larves que viuen al pláncton.

Les algues marrons,vermelles i verdes són un component important del ben-
tos,peró sempre en fons no més profunds d´on arriba la radiació lluminosa.
Les formes i coloracions d´aquestes algues són molt variades ,com també ho es
la seva consisténcia,que passa de formes molt delicades a dáltres més rìgides i
fins i tot incrustades de corbonat càlcic.

MEDUSES

1-Què són?

Són uns animals invertebrats que pertanyen al grup dels cnidaris.
            

2-Com es reprodueixen?
 meduses mascles i les meduses femella adultes alliberen a l'aigua les cèl·lules sexuals per tal que tingui lloc la fecundació. De l'ou fecundat s'allibera una larva planctònica anomenada plànula, en forma de pera i completament ciliada que, quan troba un substrat apropiat, es fixa i es transforma en un pòlip asexual. Els pòlips viuen uns quants mesos i generen unes larves de medusa anomenades èfires. Les èfires tenen forma estrellada i es converteixen a poc a poc en meduses sexuades adultes al llarg d'uns dos o tres mesos, tancant el cicle. L'esperança de vida de les meduses adultes varia segons l'espècie, però està compresa entre 6 mesos i uns dos anys.
                      

3-Que mengen?

Fets a posar de que les meduses són carnívores, mengen tota mena d'animals majoritàriament del zooplàncton. Un dels plats exemplars que mengen les meduses són els copèpodes petits (animals que no fan més d'un centímetre), els peixos i els ous. Algunnes meduses poden arribar a ser canívals i es mengen altres meduses, com és el cas de les meduses aurèlies.
                             

4-Qui es menja les meduses?

Les tortugues babaues, les tonyines etc.
                                                            

5- Per què piquen?

Es deu a unes cèl·lules conegudes com a nematocists que abunden, sobretot, als tentacles de l'animal. I aquestes cèl·lules contenen una càpsula, dins la qual hi ha un filament enrollat. Així, quan unpeix o un crustaci planctònic pren contacte amb la superfície de les meduses, els nematocists surten disparats i penetren a la pell, accedint-li verí i matant-los. Per això piquen molt.
                                   

6-Què fer després d'una picada?

- No rascar la zona afectada.

- Netejar la picada amb aigua salada o amb sèrum fisiològic, mai amb aigua dolça.

- Aplicar-hi fred sobre la infecció. Això es fa a través d'una bossa de gel.

- Expulsar qualsevol tentacle que estigui enganxat a la pell, amb unes pinces.

7-Per què han agumentat més?

L'augment de la quantitat de les meduses, va ser causada per l'excés de pesca sobre les que ja hem parlat abans tortugues babaues, ja que aquestes eren gairebé les úniques que menjaven les meduses hi habitaven el perill de la seva arribada a les costes. Aquestes tortugues podien menjar aproximadament en una setmana una tonelada de meduses.

Les meduses es multipliquen no només al mar Mediterrani, sinó en tots els oceans del món. Els científics saben els motius exactes des de fa dècades, segons Ignacio Franco, investigador del Centre Oceanogràfic de Múrcia, pertanyent a l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO): "aquest problema és la resposta a un increment dels nutrients a l'aigua, per contaminació orgànica , de manera que augmenta la producció primària, base de totes les cadenes tròfiques. les meduses són un dels organismes més ben adaptats per aprofitar ràpidament aquestes condicions. 

La gran pregunta

-Penses que es podrien prende mesures per a controlar la població de meduses?

Si

-Quines?

Controlar a la gent quan estigui en la platja, que no es fiquen a l'aigua quan i hagin meduses.

CARETA CARETA

La tortuga careta és una tortuga marina de l'ordre dels quelonis i de la família dels quelònids que viu a les mars tropicals i subtropicals i es troba amb freqüència a la Mediterrània, on sempre havia estat molt abundant.

ls adults pesen de 65 a 107 kg i tenen una longitud de 82 a 109 cm. Els colors varien entre el cafè fosc i el groc ataronjat, dorsalment són de color crema. Les cries són de color cafè fosc. Tenen aletes de dues arpes especialitzades per nedar grans distàncies, i tenen el cap gran i arrodonit, semblant al de la tortuga verda. Tenen un bec molt gruixut. La closca sol ser llisa en els adults i una mica més aspre en els joves. Habitualment presenten epibionts adherits a la closca